De lluny, diuen que sembla un vaixell que s’enfonsa. De prop, és un gran rocall que vol tocar el cel. És el roc de Santa, a Hortoneda. La veritat és que sempre vaig voler pujar a la seva part que mira al nord, la difícil. Un dia vaig llegir en un web de senderisme: “Aquesta excursió només la puc recomanar a aquelles persones que en algun moment de la seva existència han pensat que en una vida anterior van ser porcs senglars i volen saber si encara els hi resta algun toc de la seva passada existència” (Excursions de Joan Ramon). Dit i fet, amb l’ajut de fotografies aèries antigues i l’itinerari d’un topògraf dels anys vint hi vàrem pujar un grup de senderistes de la Conca. Ja ho hem fet dues vegades i segur que hi tornarem: ens agrada assaborir dintre nostre la sang del porc senglar
