Montse Viladrich – El Medacorba

El pic de Medacorba és una muralla, una paret pràcticament inexpugnable, a cavall de tres països. Pujar-hi des del Pla de Boet és un espectacle natural. L’ascensió combina diferents tipus de paisatges, des dels boscos d’avets que de seguida deixem per prats verdíssims, on hi davallen dolls d’aigua, fins a les esquerpes pedres de la seva cresta allargada, orientada d’est o oest. El blau intens dels estanys d’Escorbes i de Baiau fa de mirall natural a les vaques que acampen a plaer pel seu voltant, convertint-se en una de les imatges més boniques que ens regala aquesta ascensió.

Si la neu encara no s’ha fos del tot dóna més encant a l’itinerari, ja que, un cop dalt del coll dels Estanys Forcats es pot gaudir d’una estampa privilegiada: veure els estanys homònims mig tapats per la neu, amb Andorra als seus peus. El cim és un mirador de primer ordre: la presa de Solcem, ja dins l’Arieja, rodejada pel massís de la Pica d’Estats i les altes muntanyes del nord d’Andorra (Tristaina, Fontblanca…).

Autor/a

Montse Viladrich i Jounou (Peramola, 1985) va estudiar Magisteri, especialitat Educació Física, i des de fa prop d’una dècada està treballant a l’escola d’Organyà. És també la presidenta del Grup Excursionista d’Oliana (GEO).

Fitxa Tècnica

Caminada:  Refugi de Vallferrera – Pla de Boet – Estany de Baiau – Pic de Medacorba (Pallars Sobirà)

Recorregut:  Anada i tornada

Distància:  16,8  km

Ascens acumulat:  1.167 m

Descens acumulat:  1.167 m

Durada aproximada:  6 hores i mitja

Track: wikiloc

Dificultat física SENDIF:

Dificultat tècnica SENDIF: