A Senterada, en una lleixa de Casa Leonardo, just a sobre la llar de foc, hem trobat un incunable. Un llibre que va aparèixer en català l’any 1965, justament quan el seu autor abandonava l’alpinisme, als 35 anys, fart de les polèmiques i les enveges que l’envoltaven en aquell moment. Ens referim a Walter Bonatti, un dels mites de l’època daurada de l’alpinisme clàssic. Un mite que, val a dir-ho, ara probablement no ho seria: no tenia ni un trist vuit mil al seu palmarès, però, en canvi, per la seva ètica, honestedat i compromís encara ara és un referent per a molts escaladors i aventurers.
En aquesta obra, Les meves muntanyes, parla en primera persona de les seves ascensions, algunes d’elles hivernals i en solitari: del pilar sud-oest del Dru; de l’expedició italiana al K2; de la conquesta del Gasherbrum IV o de les travesses andines, sense que hi falti la reflexió i la seva particular filosofia.
Una vegada retirat va continuar recorrent el globus i fent reportatges per a la revista Epoca, escrivint llibres i impartint conferències. I va morir el 2011, en un altre episodi increïble, en una clínica religiosa privada: no va poder compartir els últims moments amb la seva companya dels darrers 30 anys, l’actriu Rossana Podestà, perquè no estaven legalment casats. En fi,…