La major part dels que sortim a caminar a la muntanya, pobres de nosaltres, ens confiem del tot a la tecnologia, però també agraïm la senyalització física i, si som una mica experts, ens agrada recolzar-nos encara en la cartografia. Tristan Gooley, un explorador anglès especialista en la navegació natural, que ell mateix defineix com “l’estrany art de trobar el teu itinerari utilitzant la natura”, ens proposa una altra mena d’aproximació: aprendre a llegir les pistes i els signes que ens deixen les roques, els arbres, el sol, la lluna, les estrelles, els núvols,…, un alfabet que, per a molts, és poc menys que indesxifrable.
Si volem provar-ho, Guía para caminantes és el que necessitem. La presència d’ortigues o d’una determinada papallona, la intensitat del vermell d’un arc de Sant Martí, l’estela de condensació que deixa un avió o l’estrella polar (també com a rellotge, eh?) són elements que, si ens hi fixem i els utilitzem tal i com ens explica l’autor, ens proporcionaran una informació bàsica per situar-nos en la natura. Al nostre parer, és un llibre per a iniciats: els qui no distingiu un pi d’un pal de la llum, no hi perdeu el temps.
Gooley té una altra obra traduïda, Cómo leer el agua, que ja us podeu imaginar de què va.