Un clàssic

Mai ha pretès, aquesta secció, establir cap rànquing, però, després de 60 títols, potser si que ja tocava acollir un dels autors que més ha caminat i escrit sobre les seves vivències per distints territoris. I és que en l’obra de Josep Maria Espinàs es compten una vintena de títols que sota l’encapçalament “Viatge a…” i, sobretot, “A peu per…” ens deixen un testimoni precís i quirúrgic de les escenes més quotidianes de la Llitera, el País Basc, l’Alt Camp o tants altres espais. I d’entre tots ells, hem escollit el Viatge al Priorat. Per què? Doncs per presentar una alternativa al més conegut Viatge al Pirineu de Lleida i perquè retrata la comarca en una altra època, inicis dels seixanta, quan els vehicles a motor eren rareses, quan no era fàcil trobar fonda als pobles, quan s’anava al tros amb els rucs, quan la vinya no donava i quan Scala Dei era una ruïna colonitzada per les males herbes. És obvi el contrast amb el Priorat actual, però hi ha temes de fons encara ben presents, com el despoblament del camp. I, tot plegat, amanit “amb la prosa diàfana del seu autor”. Ep, no és només per a nostàlgics recalcitrants.