Quan el Sendèria va iniciar la seva singladura, allà pel mes d’abril de 2014, ja portava instal·lada de fàbrica una secció anomenada SENDES LITERÀRIES. Es tractava, és clar, de recomanar un llibre on els camins i el caminar (a vegades la bicicleta i altres pràctiques més o menys relacionades) hi tinguessin un paper destacat, quan no un protagonisme absolut. Es va començar amb dubtes (hi haurà prou llibres interessants per mantenir la secció?) i amb molt poquet espai (un paràgraf), però, amb el temps, la secció s’ha consolidat: ja van 96 llibres i, a partir del canvi de format del butlletí (des del número 77), s’ha pogut augmentar també l’espai destinat a les ressenyes.
Aprofitant que les festes de Nadal i Reis mantenen (encara) la tradició de fer (o fer-se) regals, és un bon moment per reivindicar el llibre i, més concretament, el de temàtica caminaire per tal que es tingui en compte a l’hora d’obsequiar familiars i amics. I, per si algú necessita o vol alguna orientació, ens ha semblat adient fer una petita tria entre les obres que han anat apareixent al llarg d’aquests gairebé nou anys de vida de les SENDES…, agrupades en cinc categories. Ah, també volem deixar molt clar que no passem de ser lectors aficionats i no som pas crítics literaris: per tant, hem escollit aquells textos que ens han tocat més la fibra… De tota manera, trobareu totes les ressenyes aquí.
Assaig
Per començar, dos clàssics: un del segle XIX (Caminar, d’Henry David Thoreau) i un del XXI (Elogio del caminar, de David Le Breton). El primer vindria a ser una mena de manifest gairebé revolucionari pro-natura i una crida a apartar-nos de les ciutats i dels valors que propaguen. El segon, és una mica l’abanderat del que es podria anomenar boom de la literatura caminera i és una exquisida anàlisi de l’acte de caminar que es recolza en les idees i accions de pensadors i escriptors cèlebres. Uns altres dos que encara no són clàssics, però van camí de ser-ho, són Wanderlust: una historia del caminar, de Rebecca Solnit, que combina amb gran perícia la visió històrica, la reflexió política i l’anecdotari més divertit al llarg de gairebé 500 pàgines, i Las viejas sendas, de Robert Macfarlane, una apologia dels vells camins (molts, en desús i oblidats) i de les històries humanes que contenen. La revolución de las flâneuses, d’Anna Maria Iglesia, parteix d’una bona pregunta: és icònica la imatge del flâneur vagant pels carrers de París, però hi havia flâneuses? La resposta és sí. I, finalment, un text desenfadat, menys transcendent i més alegre, que s’aproxima a la pràctica del caminar des de perspectives més insòlites i contemporànies (la dèria de comptar passos, la cura dels peus,…) és Millones de pasos, de l’argentina Carolina Reymúndez.
Excursionisme i guies
En aquesta categoria, destaquem dues obres que ens han encantat: Itineraris, de Joan Coromines, per veure com era sortir a caminar (i també la logística i l’equipament) ara fa cent anys, a través de més de dues centes ressenyes d’excursions, i el deliciós Viajeras por los Pirineos (que també n’hi havia, allà per als segles XVIII i XIX), de Nanou Saint-Lébe, profusament il·lustrat i que esmicola més d’un prejudici.
Manuals
El Llibre dels camins, de Xavier Campillo i Rafael López-Monné, és el text de referència dels professionals, aficionats i estudiosos de la cosa caminera: com diu el subtítol, “esvaeix dubtes, desfà mites i reivindica drets”. I es pot complementar amb La recuperació de camins tradicionals, de Jordi Tutusaus, que és un recull molt pràctic de tècniques i de criteris funcionals, constructius i paisatgístics a tenir en compte a l’hora de restaurar vials. I ja en l’àmbit de l’ús que es fa dels camins, José Maria Nasarre va publicar aquest Senderismo: 100 hitos normativos y para pensar, a base de petites píndoles que recullen reflexions i experiències al voltant d’aquesta activitat. Per últim, un text que pot semblar frívol, però que no ho és gens: Como cagar en el monte, de Kathleen Meyer, ataca un problema ben real des del punt de vista mediambiental, sobretot en els llocs sobrefreqüentats, i aporta solucions pràctiques.
Narrativa de viatges
D’aquesta categoria, la que té més títols, n’hem escollit set (podrien ser més), que abasten diverses àrees geogràfiques, de la més local a les més llunyanes. De quilòmetre 0, el Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera, que ressegueix, més de cinquanta anys després, els textos i les passes de Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela; una mica més lluny, Maria Belmonte ens guia (i molt més) per la costa basca, amb nombroses dreceres que ens porten fins i tot a Terranova, en el captivador Los senderos del mar; una mica més al sud, una més de les desenes d’obres dedicades a relatar l’experiència xacobea, en aquest cas de la mà de Jean-Christophe Rufin: El camino inmortal. El Massís Central és l’escenari de Viajes con una burra por los montes de Cévennes, de Robert Louis Stevenson, més conegut per ser autor d’altres clàssics de la literatura universal, però que aquí retrata amb sentit de l’humor els francesos i el seu país i inventa, sense saber-ho, el relat ecoturista. I ja al sostre del mon, La febre del cim, la coneguda i reconeguda obra de Jon Krakauer, també portada a la gran pantalla, però que més enllà de l’èpica i la tragèdia en l’ascens a l’Everest suggereix debats molt interessants. I també l’Himàlaia és el lloc per on es mou el mític lleopard de les neus, tan difícil de veure. Ens ho explica Sylvain Tesson a La pantera de les neus i ho fotografia Vincent Munier a El leopardo de las nieves o la promesa de lo invisible, dues perspectives complementàries d’una mateixa expedició.
Novel·la
Tiburius Kneight és un potentat solitari i misantrop que, fastiguejat d’una vida luxosa i per consell d’un excèntric metge, s’instal·la en un balneari de muntanya i comença a passejar pel bosc. És el resum ràpid de El sendero en el bosque, d’Adalbert Stifter, novel·la lleugera i deliciosa que data de mitjan segle XIX. Paolo Cognetti situa la major part de les seves novel·les a l’alta muntanya i La felicitat del llop no és l’excepció; neu, refugis, camins, guardes forestals i històries mínimes. “Faig saber que, a mig matí d’un dia radiant, ja no sé exactament a quina hora, com que em van venir ganes de fer una passejada, em vaig plantar el barret al cap, vaig abandonar la cambra d’escriure i vaig baixar de pressa les escales per tal de sortir al carrer” és l’inici de La passejada, de Robert Walser, que, per cert, va morir d’un atac de cor mentre… caminava. I les múltiples peripècies viscudes per dos sèniors durant la travessa per l’Appalachian Trail és el leiv motiv de Un paseo por el bosque, del sempre divertit Bill Bryson.
Fins aquí, més d’una vintena de títols que considerem força recomanables i val a dir que, per no recarregar-la massa, hem deixat fora de la llista altres obres que podrien entrar-hi perfectament.
I per acabar, no ens agrada, però, com que el mon en què vivim exigeix rànquings i classificacions, aquí va el Top 5 del Sendèria (per ordre alfabètic d’autor/a):
Belmonte, María; Los senderos del mar, Acantilado, 2017
Campillo, Xavier / López-Monné, Rafael; El llibre dels camins, Arola Editors, 2010
Le Breton, David; Elogio del caminar, Siruela, 2011
Munier, Vincent; El leopardo de las nieves o la promesa de lo invisible, Errata Naturae, 2020 i Tesson, Sylvain; La pantera de les neus, Angle Editorial, 2021 (un pack magnífic)
Stifter, Adalbert; El sendero en el bosque, Impedimenta, 2008
I, per postres, 3 accèssits (no tan mainstream, però no menys interessants):
Frison Roche, Roger; El primero de la cuerda, Barrabés, 2002
Izagirre, Ander; Plomo en los bolsillos. Malandanzas, fanfarronadas, traiciones, alegrías, hazañas y sorpresas del Tour de Francia, Ediciones del KO, 2012
Rebanks, James; La vida del pastor, Debate, 2016
