Però, a partir de què i de quan s’ha de restringir l’accés a un espai concorregut? Doncs sembla clar que la millor fórmula passa per disposar d’un estudi científic, elaborat amb rigor per experts en la matèria. I això és justament el què han fet des del Parc Natural del Cadí-Moixeró (clic): contractar el Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport de l’INEFC-Lleida per desplegar un estudi sobre la capacitat de càrrega dels àmbits més freqüentats dels parc (Prats de Cadí, les fonts del Llobregat, els Empedrats, el massís del Pedraforca o al propi cim d’aquesta muntanya).
I aquí és on apareix un concepte com la capacitat de càrrega física, que, matisat per un seguit de variables, es transforma en capacitat de càrrega real i que determina unes xifres molt concretes de visitants per a cadascun d’aquests indrets (per exemple, de l’ordre de 90.000 visitants anuals a Prats de Cadí o prop de 50.000 –ó 133 al dia– al cim del Pedraforca). La determinació de la capacitat de càrrega és, doncs, una eina de planificació útil per obtenir una aproximació a la intensitat dels usos que pot suportar un espai natural.
Ja aquest estiu des del Parc s’han pres algunes mesures que van en la línia de mitigar la pressió sobre aquests espais més freqüentats o delicats, com l’habilitació d’aparcaments en les zones d’accés a aquests punts estudiats o el bus llançadora que, en prova pilot, unirà Gósol, Saldes i el mirador de Gresolet durant la primera quinzena d’agost.
(Per cert, creiem que hi ha un error en el requadre Total/Diària de la nota de premsa adjunta: hauria de dir “1.315” i no “450”).