El nostre company de redacció del Sendèria, Carlos Guàrdia, és també sovint notícia en la seva vessant d’investigador i expert en el viari tradicional. Així, fa uns pocs dies, molts mitjans, especialment Viure als Pirineus (clic), recollien l’estat del seu treball sobre els camins transfronterers que permetien el pas cap a Andorra. La notícia es prou completa, però no ens podem resistir a arrodonir-la amb les paraules del protagonista, en exclusiva per als lectors d’aquest butlletí:
“L’objectiu de la recerca és analitzar, des d’una perspectiva geogràfica, els canvis que ha experimentat la xarxa de camins tradicionals que comunicaven Catalunya amb les valls veïnes andorranes i occitanes, des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. El marc territorial de la recerca cobreix l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu (també s’ha considerat el sector de les Valls de Valira que resta fora dels límits de l’espai natural protegit, fins al riu).
Tanmateix, tot i que el viari tradicional deixés de respondre a les demandes més quotidianes de mobilitat de les persones, aquest subsisteix materialment i els antics camins satisfan – i poden satisfer- noves funcions d’interès social i econòmic (en àmbits com ara les activitats agropecuàries tradicionals, el lleure, el turisme, l’esport, la protecció civil, la gestió del medi natural i, fins i tot, la mobilitat interurbana no motoritzada). Una valorització àmplia del viari històric pirinenc requereix d’un coneixement aprofundit de la xarxa subsistent de camins tradicionals: la seva extensió i estructura, els valors constructius i culturals associats (materials i immaterials), el marc jurídic i legal, la seva gestió i manteniment i les problemàtiques existents que poden amenaçar-ne la conservació”.
Esperem amb candeletes la finalització de l’estudi i, encara més, la seva publicació. Mentrestant, ens conformarem amb passejar per un dels camins de referència, el de la Seu a Anserall, que, casualitats que té la vida, és l’objecte de la secció Una caminada amb… d’aquest mateix número.