Manresa, Berga, Guardiola i la Pobla de Lillet units per una via de ferrocarril. No és un projecte elaborat per un/a tècnic/a eixelebrat/da, sinó el traçat del carrilet que va deixar de funcionar a principis del anys 70, després de bastant més de mig segle de fer passar els vagons per les colònies industrials, explotacions mineres i altres indrets de la riba del riu Llobregat. El que si que està a punt de ser una realitat és la seva conversió en via verda, almenys en el tram que passa pel municipi de Gironella (com ja s’ha fet a la vall de Pedret, a cavall dels municipis d’Olvan i de Cercs). Tant és així, que diuen les notícies (clic) que ja s’ha licitat, o és ben a punt, un primer tram.
Magnífica idea, que, d’acord amb l’alcalde de la vila, podria implicar també als municipis limítrofs de Casserres, Puig-reig i Olvan. Genial. Si fos per nosaltres, però, ens agradaria que s’aconseguís la participació de més municipis, de la comarca i, àdhuc, d’altres comarques. En un context no gaire llunyà en què la mobilitat lenta i de proximitat haurà d’anar guanyant espai, i no només per motius d’oci, ningú s’imagina poder circular amb bicicleta des de Manresa fins a Berga, enllaçant amb l’alt Berguedà i, ja posats, amb la veïna comarca del Ripollès, plenament integrada en la gran xarxa del Consorci de les Vies Verdes de Girona? Perquè la realitat és que ben aviat Gombrèn, Campdevànol, Ripoll, Sant Pau de Segúries i Camprodon ja quedaran connectats amb Olot, Girona, Banyoles i Sant Feliu de Guíxols a través de la vall de Bianya, establint un itinerari ciclista i pedestre que unirà el Pirineu amb la costa, obrint així un gran ventall de possibilitats.