David Le Breton és un dels principals “culpables”, potser el que més, del sorgiment del què gairebé es podria qualificar com a gènere literari: efectivament, les obres al voltant del caminar, siguin de nova creació, siguin reedicions de clàssics del segles XVIII i XIX (o del XIV, com La ascención al Mont Ventoux, de Petrarca), han experimentat un autèntic boom des de la publicació de la versió castellana del seu Elogio del caminar, el 2011. Una prova fefaent: aquest mateix butlletí porta 92 números recomanant llibres caminaires i la cosa pot durar encara temps, ni que a partir de demà la censura prohibís editar nous llibres sobre el tema (coses més estranyes s’han vist…).
Le Breton, antropòleg i sociòleg, professor de la Universitat d’Estrasburg, també va publicar el 2012 Marcher. Éloge des chemins et de la lenteur (publicat en castellà per una editorial argentina i que no ha arribat a les nostres mans) i ara tanca, de moment, una trilogia amb aquest Caminar la vida. La interminable geografia del caminante, editat com el primer per Siruela.
Quant al contingut, res de nou. Tot i que, sense matisacions, pot semblar una frase pejorativa, no ho és pas. Senzillament, ens referim a que l’enfocament és similar al de la seva obra inicial, que tant ens va agradar. Així, torna a ser una declaració a favor del caminar, no cal dir-ho, i de la lentitud, també com a teràpia, en un context que ens arrossega cada vegada més al sedentarisme i a la tecnologia.
Per a la consecució de l’objectiu s’ajuda de nombroses referències literàries dels habituals Thoreau, Rousseau, Stevenson, Matthiessen (i unes desenes més d’autors il·lustres), de sentencies que fan gastar el llapis a base de subratllats i de diverses informacions que ens desperten la curiositat. Per exemple, una breu menció a Richard Long, un escultor britànic que el 1967 va parir una obra (A line made by walking) caminant durant tot un any per la mateixa traça en un camp i creant d’aquesta manera un nou sender. Evidentment, això ens ha portat a buscar ràpidament el resultat (veure foto).
Un altre element fonamental del llibre és la seva completa bibliografia. Reprenent el què dèiem al principi, aquí hi ha teca per una quants mesos de lectures. I encara s’hi podria afegir un nou llibre, molt recent, del mateix autor amb un títol prou suggestiu: En roue libre. Une antropologie sentimentale du vélo. A veure si alguna editorial s’anima a traduir-lo…