En Miquel Sànchez porta 40 anys regentant el refugi Ventosa i Calvell, dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a l’Alta Ribagorça. Quaranta anys, aviat està dit. I al llarg d’aquest temps, les ha vistes de tots colors. Per exemple, va començar la singladura sense electricitat ni telèfon, transportant el material a peu des de la presa de Cavallers i fent curses amb els companys per veure qui portava més pes i pujava més de pressa.
Ara, són els helicòpters els que traginen la càrrega un dia a la setmana; el refugi s’ha renovat amb criteris d’arquitectura eficient de la mà del prestigiós Josep Bunyesc; s’ha popularitzat una ruta, la Carros de Foc, que ha comportat una veritable revolució en la conceptualització d’aquests equipaments i, sobretot, ha canviat, i bastant, el perfil del públic que truca a la porta: cada vegada més gent, bona part de la qual poc experimentada i, sovint, amb unes exigències que fan més per a un hotel de cinc estrelles que no pas per a un refugi de muntanya. Tot i que la cuina del refugi, amb en Miquel als fogons, diuen que està a l’alçada d’un establiment de categoria…
Tenir la casa a 2.200 m d’alçada, enmig dels Pirineus, també dona per gaudir i conèixer a fons els cims i les parets que l’envolten. Sense per això deixar de fer escapades a l’Everest (va participar en les expedicions catalanes de 1983 i 1985) o a l’Àfrica, una de les seves passions.
Tots aquests detalls de la trajectòria de Miquel Sánchez, però també de la vida i de les tasques del refugi, de la seva evolució, juntament amb testimonis de gent que hi ha passat i treballat, amb dades i anecdotari d’ascensos i rescats, amb reflexions sobre la massificació dels espais naturals i molts etcèteres més els trobem a El guardià de l’estany Negre, un llibre publicat recentment i escrit per Rosa Maria Bosch, una periodista que ha tingut l’habilitat, la capacitat i el mèrit de portar regularment a les pàgines d’un diari generalista com és La Vanguàrdia reportatges i cròniques del món “muntanyero”.
Recapitulant, en Miquel Sànchez porta 40 anys regentant el refugi, està a prop de fer-ne setanta i de les pàgines del llibre se’n desprèn que manté la mateixa il·lusió i dedicació que el primer dia. Per què jubilar-se si vius allà on vols i t’agrada la teva feina?