Un clàssic de l’alpinisme i el guiatge

Ens diuen alguns guies amics que és un dels seus llibres de capçalera i no ens estranya gens. L’autor, Roger Frison-Roche, expert muntanyenc i escalador, va ser el primer no natiu a ser admès en l’exclusiva Compagnie des Guides de Chamonix (fundada, atenció, el 1821). I El primero de la cuerda (Ed. Barrabés, 2002, i reeditada recentment per Desnivel) és una novel·la que radiografia el Chamonix d’ara fa just un segle, amb un turisme ja més que incipient i uns escenaris, el Montblanc, els Drus o l’Aiguille Verte, espectaculars. Aquests paisatges i, sobretot els guies, s’enduen el protagonisme: com s’organitzen, les tècniques d’escalada que empren, l’equipament dels refugis on fan nit… amb tot detall. Però no hi manquen les tragèdies, l’amor, la solidaritat i la lleialtat, en un relat que a estones és una mica innocent i previsible i en el que, això sí, tot el món és bo. I la descripció del medi alpí és tan acurada que gairebé permetria fer una avaluació dels efectes del canvi climàtic, per exemple comparant l’estat actual de les glaceres amb tal com es retraten en la narració. Ai, si Frison-Roche aixequés el cap! Existeix una edició en català (El primer de la cordada, Rodés, 1986), si bé no deu ser fàcil de trobar. I un film.