La majoria d’imatges promocionals d’Andorra representen estanys i prats alpins i els camins que transcorren per aquests ambients d’alta muntanya són, sens dubte, els més cercats pels visitants. Aquest fet no ens ha de sorprendre, atès que l’altitud mitjana d’Andorra és de gairebé 2.000 m. En aquest text, però, us presento un camí que transcorre per les cotes més baixes d’aquest petit país, pels ambients més càlids i meridionals. Es tracta del camí del Mas, a la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Sempre he tingut una dèria especial per aquest camí, fins al punt que va ser l’objectiu de la primera escapada que vaig fer, amb tota la família, un cop va finalitzar el (primer?) confinament per la maleïda covid-19. Es tracta d’un recorregut fàcil, especialment si tenim en compte els importants desnivells que caracteritzen les muntanyes andorranes. Presenta, a més, dues parts clarament diferenciades, gairebé antagòniques, separades per l’exuberància i la frescor del riu d’Auvinyà.
La primera meitat del camí, un cop deixada enrere la petita pujada que separa Aixirivall del Collell, transcorre pel solà dels Faucellers. Aquest vessant està cobert de boscos mixtos d’alzines i roures martinencs, així com per espectaculars formacions rocoses. Ens acompanyaran algunes espècies llenyoses típicament mediterrànies, força rares en el context andorrà. Aquest és el cas de la sabina, el timó, l’argelaga i, molt especialment, el bruc boal. Les vistes de l’altre vessant de la vall del Gran Valira, presidit per l’imponent massís de Rocafort, són esplèndides. En aquesta primera meitat ens esperen algunes construccions tradicionals (les bordes del Mas) i alguns trams de camí empedrat.
La segona meitat del camí del Mas, un cop travessat el pont de fusta que sobrevola el riu d’Auvinyà i endinsats en el vessant obac, zigzagueja entre pinedes de pi roig, encatifades de molses. També trobem boixedes, beçoses i alguns prats. Aquesta segona part és molt més humida i fresca que la primera, i finalitza en un altre indret d’elevat interès cultural. Es tracta de l’església de Sant Romà d’Auvinyà, edifici que es va construir el segle XVII.
Fotos de l’autor
Bibliografia recomanada
– Nicolau, J., Guia de camins de Sant Julià de Lòria. 17 itineraris a peu. Comú de Sant Julià de Lòria, 2003.
(Traduït a l’anglès, el francès i el castellà).
– Dalmau, J. i Nicolau, J., On observar natura a Andorra, Lynx Edicions i Andorra Turisme, 2011.
