La Diputació de Barcelona ha engegat un projecte de rehabilitació de la llera del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener que, sota la denominació Vies Blaves, establirà recorreguts i convertirà en transitables més de 300 quilòmetres a la vora del riu per tal que s’hi puguin fer excursions a peu o recorreguts en mitjans no motoritzats com la bicicleta o el cavall. L’objectiu del projecte és posar en valor la natura i el patrimoni de les comarques de Barcelona i fer que siguin un motor d’atracció turística a l’interior del país. L’envergadura del projecte el converteix en únic al sud d’Europa.
Mapa Vies Blaves Barcelona
Font: Diputació de Barcelona
La columna vertebral del projecte gira a l’entorn del riu Llobregat, l’únic curs fluvial important que neix i mor a la província de Barcelona. Al llarg del riu es faran actuacions per millorar el recorregut de la vora del curs fluvial, recuperar camins històrics i elements patrimonials i paisatgístics i convertir en accessibles espais naturals fins ara desconeguts o descuidats.
Les Vies Blaves s’estructuraran en tres branques:
- Via Blava Llobregat: recorrerà els 186 quilòmetres al llarg de les comarques del Berguedà, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. S’iniciarà a les fonts del riu, a Castellar de N’Hug, i finalitzarà a la desembocadura d’El Prat de Llobregat, unint indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal es podrà completar amb fins a 100 quilòmetres més de possibles variants i enllaços.
- Via Blava Cardener: en aquest cas, s’habilitaran 50 quilòmetres d’itineraris pel Bages, entrant a la demarcació de Barcelona per Cardona i confluint amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí.
- Via Blava Anoia: seguirà el riu al llarg de 70 quilòmetres per l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Començarà a la confluència dels camins de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; continuarà per Jorba i s’unirà a la Via Blava Llobregat a Martorell.
En total el projecte afecta 58 municipis de la conca dels rius Llobregat (des de Castellar de n’Hug fins a Martorell), Cardener i Anoia de les comarques del Berguedà, el Bages, el Baix Llobregat , el Vallès Occidental, l’Anoia, l’ Alt Penedès i el Solsonès.
Antecedents
L’any 2010 vam veure com una oportunitat de desenvolupament turístic potenciar un recorregut que resseguís el riu Llobregat, el riu més important de les comarques de Barcelona, i ens portés des de les fonts del Llobregat, a Castellar de N’Hug, fins al mar, al Prat de Llobregat. És a dir, que a través de la posada en valor d’un recorregut per fer a peu, uníssim els Pirineus amb Barcelona. I sempre al llarg de la conca del riu, tot i enllaçant altres camins preexistents. Fruit d’aquesta idea es va definir i tramitar l’homologació del sender de gran recorregut GR270: el Camí del Llobregat.
Però en veure que realment era factible aquest recorregut el projecte va agafar unes dimensions més grans. Es va evolucionar del concepte camí al de via. Aquesta és una breu descripció del projecte Vies Blaves Barcelona.
Vies Blaves i vies verdes
Per vies verdes s’entenen aquelles vies de comunicació autònomes reservades als desplaçaments no motoritzats. Aquests camins es desenvolupen de manera integrada en un marc de valoració del medi ambient i de la qualitat de vida, acomplint condicions suficients d’amplada, pendent i qualitat del ferm superficial a fi i efecte de garantir-ne una utilització en convivència i amb seguretat. En són la base la reutilització de vies fèrries abandonades i l’habilitació de camins de sèquia i de vies pecuàries[1].
En els cas de les Vies Blaves Barcelona el projecte preveu la recuperació, rehabilitació o construcció de camins al llarg de la llera del riu Llobregat i dels seus afluents principals, el Cardener i l’Anoia. Les vies, batejades com a Vies Blaves Barcelona, hauran de tenir una amplada suficient (3 m o més) perquè hi convisquin vianants i ciclistes, amb eixamplaments notables al costat de la majoria de poblacions per a habilitar-hi franges destinades al passeig, i amb les connexions necessàries als nuclis de població, recursos i serveis pels quals transitarà la via. Atès que el territori per on transcorreran les vies blaves ja està ocupat i humanitzat, en alguns casos els usuaris hauran de compartir espais amb els vehicles de veïns i pagesos que hagin d’accedir als seus llocs de residència o de treball.
Fomentar el turisme sostenible i retornar l’ús del riu a la ciutadania: objectius prioritaris
La implantació d’aquestes vies busca de manera prioritària ser un motor de dinamització local a través de l’impuls d’iniciatives turístiques. El potencial és enorme: 5,2 milions de persones (el 70% de la població de Catalunya) situades a menys de mitja hora en vehicle privat o en transport públic del camí, amb tres parcs naturals, 12 espais naturals protegits, més de cinc mil places d’allotjament (85 hotels i/o pensions, 70 allotjaments rurals, 7 albergs i 6 càmpings).
El projecte de recuperació dels camins del riu a partir de les Vies Blaves va acompanyat d’una intensa acció per habilitar connexions a banda i banda de l’aigua i retornar a la ciutadania un espai de lleure que en les darreres dècades s’havia perdut.
El projecte té cinc grans objectius que es corresponen amb cinc àmbits diferenciats:
- Promoció econòmica: Construir una oferta d’oci i turisme sòlida i sostenible tot i creant nous productes turístics que generin un impacte positiu en les empreses i el territori.
- Difusió del patrimoni, la cultura, el paisatge i el territori: Potenciar un conjunt d’elements que formen part d’una realitat territorial marcada per un element comú, el riu.
- Ús social i esportiu: Incrementar la qualitat de les activitats d’oci actiu, esportiu i salut.
- Difusió mediambiental: conscienciar la població local i els usuaris sobre el valor de l’aigua per a la vida i la recuperació de l’entorn natural del riu.
- Connexió territorial: Facilitar l’obertura de noves connexions de mobilitat sostenible entre municipis.
Característiques físiques de les Vies Blaves
Seguint els criteris bàsics de les Vies Verdes, les Vies Blaves es projecten amb les següents característiques:
- Amplada possible de fins a 3 m; el camí s’ha de poder fer a peu i amb bicicleta (excepcions puntuals admeses en passos obligats i curts)
- Pendents de pujada en direcció al mar suaus (de fins al 5%). S’admeten trams amb pendents superiors si no passen de 200-300 m, fins i tot i pot haver graonades puntuals amb alguns petits trams de pendent superior al 15% que obligaran els ciclistes menys experimentats a baixar de la bicicleta i dur-la al costat
- Situat com més proper al riu, millor
- Adequació de l’entorn:
- Aparcaments amb ombres
- Barreres dissuasives de vehicles motoritzats
- Embelliment, restauració i protecció d’hàbitats naturals
- Plantació d’arbres i arbustos
- Creació de Portes d’entrada a la via com a centres aglutinadors de serveis i de connexions amb transports col·lectius.
- Disseny de nodes amb altres camins i senders, tot contribuint a la creació de xarxes de connexió no motoritzada per a ús de lleure i de mobilitat habitual.
Actuacions principals i calendari
El disseny i creació del projecte implica la planificació de molts i diversos instruments de planejament, a part d’una forta inversió pública. El document que donarà solidesa i base legal a tot el projecte és el Pla Director de les Vies Blaves Barcelona, coordinat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i en fase de redacció.
Els plans directors urbanístics (PDU) són una figura de la planificació urbanística en coherència amb la planificació territorial, que estan regulats per la legislació catalana[2]. Correspon als plans directors urbanístics establir, entre d’altres:
- Directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal.
- Mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl.
- Concreció i delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i semblants.
- Delimitació i ordenació de sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars.
A banda d’aquest Pla, en l’actualitat es troben en procés de redacció els projectes constructius de les vies blaves de manera coordinada amb el contingut del Pla Director Urbanístic. Aquests projectes inclouran, a més de la consolidació de la traça lineal, la construcció d’Infraestructures importants com ara guals I ponts que connectaran els vessants dels rius. Es preveu que el Pla Director Urbanístic es pugui aprovar definitivament durant l’any 2019 i que les obres de les Vies s’iniciïn durant el 2020 amb una inversió que anirà al voltant dels 50 milions d’euros.
[1] Declaració de Lille, França. Què s’entén per via verda en l’àmbit europeu. 12.09.2000.
[2] Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme (article 56) (DOGC núm. 56867 de 5 d’agost), modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació d’aquest Decret legislatiu (DOGC núm. 6077 de 29 de febrer de 2012).
