Divendres 29 d’abril vaig ser convidat pel club de BTT de Vila-rodona a fer una xerrada sobre la meva experiència amb els viatges en bicicleta.
Sovint (massa pel meu gust) es relaciona la bicicleta amb el món de l’esport i/o competició. Agafar la bicicleta representa una “alliberació” als deures setmanals que acaben ofegant l’esperit de la majoria de la gent: feina, família, extra-escolars, etc. La xerrada anava enfocada, sobretot, a desmitificar aquesta postura, que, segons el meu punt de vista, és totalment injusta amb una eina que té molts més anys que els vehicles de quatre rodes i que s’han convertit en imprescindibles.
Les comparacions sempre són odioses, no ho desmentiré pas, però podríem començar a perdre la por a agafar la bicicleta per anar a molts més llocs que no pas a la “ruta” de cap de setmana: anar a la feina, a la biblioteca a buscar un bon llibre, a la botigueta del poble a buscar verduretes, o senzillament a veure algun conegut per fer un beure.
És també molt injust que la bicicleta sigui un referent perquè la gent assoleixi uns “reptes” inventats i que no suposen una millora en la vida quotidiana, més aviat són la resposta a uns impulsos temporals. La VIDA ja és prou “repte” per si mateixa com per buscar-ne de nous…!
Comença la xerrada explicant la meva relació amb la bicicleta. Als inicis va ser una relació apassionada amb el món de la bicicleta de muntanya. D’aquesta època es van editar dues guies de bicicleta de les comarques de la Ribera d’Ebre i del Priorat. Travessa del Pirineu i moltes altres rutes per Catalunya i fora d’aquesta van començar a forjar un esperit aventurer i nòmada que descobriria uns anys més tard, quan vaig tenir la possibilitat de formar part de l’organització dels congressos nacionals de cicloturisme que es celebraren a Palafrugell i Lleida. Va ser llavors que vaig conèixer gent que viatjava amb la bicicleta, no només per uns dies, sinó com a manera de viatge habitual. Això suposava un imperatiu d’estil de vida que em fascinava, i que ja duia ben endintre. Només havia de sortir a la superfície.
El fet de viatjar amb tot el què necessites dintre d’unes alforges (estem parlant d’una capacitat total d’uns 30-40 litres) fan que la visió del què t’envolta sigui molt més rellevant, molt més intensa. L’experiència del viatge es pot viure d’una manera infinitament més directa. La velocitat que et donen les dues rodes és perfecte per quan vols avançar quilòmetres en paratges amb una calor que ofega i on només vols arribar a un lloc ombrívol, i si pot ser amb una bona cervesa; però també pot ser una velocitat molt lenta, que et permet aturar-te en qualsevol lloc i gaudir d’aquell entorn o moment.
Vaig demanar a diferents coneguts que han compartit viatge amb mi o que viatgen pel seu compte, perquè enviessin en uns vídeos curts quina és la seva opinió de viatjar en bicicleta. La paraula protagonista de totes les intervencions és LLIBERTAT! I realment estic d’acord amb ells i elles. Viatjar en bicicleta et dona una llibertat de moviments que cap altre mitjà no et pot donar. A peu podem arribar a molt llocs, però amb la bicicleta podem fer gairebé el mateix però sense cansar-nos ni la meitat. Podem avançar terreny gaudint de les vistes que ens envolten. Podem baixar i empènyer la bicicleta per senderons en pujada per després baixar l’altra part de la carena de la muntanya.
Hi ha moltes maneres de viatjar en bicicleta, i totes són vàlides. Només hem de trobar la què s’ajusti més a la nostra manera de fer i veure el món. Podem portar alforges carregades amb 50 kg, ser totalment autònoms, o podem portar un paquetet amb dues mudes de recanvi i tirar de pensions, hostals, albergs, etc. El resultat del viatge acostuma a ser el mateix: la gent somriu, està contenta, la gent et saluda quan arribes als pobles, et sents benvingut. Com deien en alguna de les intervencions del vídeo, la finalitat no és la meta on t’has proposat arribar, sinó el camí que recorres cada dia amb el teu pedalar.
Així és que us animo a tots i totes a què feu servir aquella bicicleta que teniu al garatge o al magatzem, li traieu la pols, li feu un bon repàs (segur que ho agraeix, bé que canviem l’oli del motor del vehicle quan li toca) i sortiu a fer una volta. Que us toqui l’aire fresc o calent a la cara, que noteu com la musculatura es va posant al seu lloc. Mica en mica tot es tonifica, inclús els cables de fre…
Em ve molt de gust portar aquesta xerrada a on em demaneu. Poder contagiar a la gent de les sortides i postes de sol, l’absència de frontal amb la lluna plena, la quantitat d’animals que es creuen al teu pedalar, les tertúlies en bars amb gent desconeguda, els llacs fumejant a primera hora del matí, els dies de pluja intensa caient a les teulades de les cases de poble, els dies en què et fa mal tot i no obstant arribes on vols i descanses fins que et recuperes, els menjars diversos que pots provar dels territoris per on viatges, el bon rotllo i el mal rotllo que es genera amb els companys i companyes de viatge, el fet de buscar solucions a moments desesperats de vent, fred i desànim. Per tot això i molt més, ja em direu…
“Viatjar en bicicleta m’ha ensenyat a triar la velocitat amb què vull viure la meva vida“
