Al llarg dels Pirineus abunden les llegendes d’uns petits follets, els minairons (o menairons), que ajudaven les masies més afortunades a progressar, tot fent les feines més àrdues, al crit de “què farem? Què direm?”. Un dels indrets on aquestes llegendes han arrelat més és a les Valls d’Aguilar, a l’Alt Urgell, i concretament a la Guàrdia d’Ares, on es diu que alguns tarters de rocs de la vora del poble són obra d’aquests follets. Una colla d’amics vam decidir, l’any 2007, anar a la cerca dels minairons. Minairons no en vam trobar, però sí que vam gaudir d’un paisatge i unes persones inoblidables.
L’itinerari que vam seguir va de Gerri de la Sal (Baix Pallars) fins a Noves de Segre (Alt Urgell). És un recorregut ideal per al cicloturisme: té un relleu suau, i transcorre per unes carreteres i pistes en bones condicions i sobretot, sense gens de trànsit: no recordem haver-nos trobat amb cap vehicle en tot el recorregut! Però el que més ens va impressionar va ser la majestuositat de la natura i el paisatge, que a cada revolt ens regalava unes magnífiques panoràmiques del Boumort i la serra de Prada.
És un territori inhòspit, el dels minairons, que ha anat perdent població, i la que hi ha romàs s’ha anat fent gran. No us hi espereu trobar gaire infraestructura turística*, de manera que és millor que us aprovisioneu bé d’aigua i aliments abans de sortir. No sigui cas que us passi com a nosaltres, que tot i que era abril ens va sorprendre una nevada que ens va obligar a buscar aixopluc desesperadament. Sort en vam tenir de l’Anita Sirvent, de Sarroca, una venerable pallaresa que ens va acollir a casa seva i ens va oferir passar-hi la nit. Sens dubte, és un dels millors records que conservem de les nostres excursions en bicicleta.
Entre el coll de les Iglésies (a tocar de Sarroca) i la collada de les Saleres, hi descobrim el cor del país dels minairons i els seus llegendaris tarters. Transcórrer aquest tram en bicicleta no presenta una gran exigència física i en canvi és una delícia per als sentits. Boscos, prats i pastures dibuixen un paisatge d’una harmonia salvatge. A partir de la Guàrdia d’Ares, a més, s’obren les Valls d’Aguilar, amb una baixada suau i prolongada fins a Noves de Segre, tot un premi al final d’aquest itinerari. Des d’allí, el nostre viatge va continuar fins la muntanya d’Alinyà, però això ja forma part d’una altra història…
*Tot i que a 13km de Gerri de la Sal podem trobar atractius ecoturístics com el canyet de Buseu (més informació a https://buseuproject.com/)
