En aquests moments de trencar idees i rutines, ens aproximem al país hel•lènic també trencant tòpics, passejant-nos per les seves muntanyes i endinsant-nos en l’autenticitat de les zones rurals. I ens posem les xiruques, comprovant que siguin resistents a l’aigua, per arribar fins a la cascada de Pandavrehi.
Des de Karpenisi, la capital de la regió d’Evritania, a només tres hores al nord d’Atenes, comença la nostra ruta, que ens permetrà conèixer una petita part del que els grecs anomenen la suïssa grega. La seva bellesa salvatge, amb la serralada de Pindous sempre present, els cims que ronden els dos mil metres, els pobles de pedra de marcat estil alpí i la presència d’aigua per tot arreu ens asseguren una experiència difícil d’oblidar.
La primera part del recorregut serà l’aproximació, que s’ha de fer amb vehicle (aconsellable tot terreny), seguint una de les carreteres considerades més espectaculars del món per les seves panoràmiques i el desnivell acumulat, que és d’uns 800 metres. Des de boscos de coníferes i castanyers a avets i prats alpins, observarem un seguit de paisatges que aniran canviant fins arribar a la població de Roska, on deixarem el cotxe i ens dirigirem al riu.
El camí a peu comença just a sota de l’antic pont militar d’Stournas Roska, ara en desús, i s’endinsa seguint el congost del riu Kikeliotis durant aproximadament quaranta minuts. És una excursió molt planera, fàcil i adequada per a totes les edats i èpoques de l’any, recomanable sobretot de juny a setembre, quan l’aigua és més abundant. Només s’ha de vigilar de no relliscar amb les pedres que anirem trobant perquè sempre seguirem el curs del riu i, en moltes ocasions, fins i tot caminarem literalment per dins.
Les piscines naturals i els salts d’aigua seran els elements conductors del recorregut que ens portaran fins el nostre objectiu: la cascada de Pandavrehi. Si la visió d’aquest salt de més de vuit metres, constant tot l’any, no ens deixa sense respiració, podem provar de submergir-nos en les fredes aigües que l’acompanyen, o fer les dues coses al mateix temps, remullant-nos just a sota com si realment sentíssim la pluja caure. L’ombra que proporcionen les baumes en aquest darrer tram ens permetran agafar forces per desfer el camí i arribar al punt d’inici, equipat amb barbacoes. Un bon lloc per descansar i fer un últim bany abans de marxar.
En definitiva, un dia de caminada prop de l’aigua que ens faran repensar Grècia no només com a país de sol i platja, sinó a valorar-lo també per la seva espectacular natura. I és que, si ja heu arribat fins a Evritania, podeu pujar al cim del Tymfristos (la muntanya més alta de la prefactura, de 2.315 metres); encordar-vos per la via ferrata que arriba a fins a la Cova Negra (la primera via equipada feta a Grècia), o fer rafting i barranquisme per les aigües dels seus rius. O atrevir-vos (simplement) a caminar pels seus camins i descobrir-ho al vostre pas.
* Si necessiteu més informació, l’empresa Trekking Hellas ofereix guiatges per la zona d’Evritania.
