Retorn a les muntanyes de la infància

L’any 1981, uns anys abans d’escriure la La lluvia amarilla, la novel·la de referència sobre el despoblament i els pobles que es moren a l’Espanya buida, Julio Llamazares s’endinsà en la literatura de viatges amb  El rio del olvido. Es tracta d’una narració evocadora i de retrobament de l’autor amb les muntanyes lleoneses on havia passat la seva infància. Remuntant el riu Curueño i els camins que el voregen, ens descobreix els paisatges castellans, però també els pobles i les esglésies per on passa, els pobletans amb els que topa o els cambrers amb els que fa petar la xerrada mentre li serveixen una cervesa fresca. La seva indumentària poc muntanyenca, el precari equipament (una motxilla mal feta) i, sobretot, l’ estil, entre sorneguer, xafarder i emotiu, són elements que l’emparenten amb el Camilo J. Cela de Viaje a la Alcárria o amb els llibres de viatges de Josep Maria Espinàs, algun dels quals ja ha ressenyat aquest butlletí. Per als incondicionals d’aquest autor i de la geografia dels pobles abandonats, suggerim la caminada La senda amarilla (clic), un itinerari de 17,4 km que ens acosta a Ainielle, el poblet del Pirineu aragonès escenari de la seva novel·la de culte.