La caminada que us proposo surt del meu poble, Aramunt, per pujar fins a Sant Corneli, la muntanya emblemàtica dels carbassots (malnom dels habitants d’Aramunt) i dels pallaresos.
Des del poble, agafarem, encara en cotxe, la pista que ens porta a la font de la O, on hi ha una àrea d’esbarjo que és un bon punt per aparcar. Continuem, ja a peu, per la pista fins passada la font Mentidera, atents al senyal que marca l’inici de l’ascensió. D’entrada, el corriol és molt agraït: transcorre dins del bosc, de forma sinuosa i amb la base ben marcada, alhora que es va enfilant muntanya amunt. En la darrera part de l’ascensió, ja sense arbres que ens facin ombra, podem trobar restes de trinxeres i búnquers que ens recorden els terribles combats que és van viure en aquesta zona durant la guerra civil.
En arribar al cim trobarem la petita ermita de Sant Corneli i una creu de ciment imponent que una ventada va fer caure al poc temps d’aixecar-la. Des d’aquest punt, podrem obtenir unes vistes privilegiades de la conca Dellà, la conca de Tremp i especialment de la conca de Dalt. I, si ens hi enfilem, durant la primavera gaudirem dels contrastos dels camps verds, amb el blau de l’embassament de Sant Antoni i les encara emblanquinades muntanyes pirinenques.
I per fer més amena la pujada, podem escoltar Els Contra-goigs de Sant Corneli del grup pirinenc El Pont d’Arcalís.
