L’ofici de marger té una llarga tradició arreu de la Mediterrània i, especialment, a l’illa de Mallorca, on els documents remunten la seva existència almenys al segle XIV. Relacionat amb el món rural i sense cap estructura gremial, la transmissió de la seva tècnica es realitzava a través de l’observació i la pràctica i, tot i això, assoli un gran desenvolupament, que es fa palès en diverses obres, entre les quals es troben i destaquen els camins.
El 1987 es creà a Sóller l’Escola Taller Margers de Mallorca, com una iniciativa de formació ocupacional, que tenia com a objectiu la inserció laboral de joves en atur i la restauració del camí des Barranc de Biniarax, una joia de l’arquitectura de la pedra en sec, avui reconeguda com a Bé d’Interès Cultural. Un any després, el Consell de Mallorca assumí la gestió de l’escola i complementà la seva tasca amb accions de catalogació, divulgació, protecció, cooperació nacional i internacional i recerca, que varen permetre la recuperació d’un ofici i uns coneixements que estaven en perill de desaparició, alhora que va potenciar el reconeixement dels professionals, fins llavors poc valorats, i va contribuir a incrementar la demanda de la feina de pedra en sec, que inicialment era molt escassa.
Fites importants en aquest procés varen ser la participació en el reconeixement de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2011 (clic); la declaració de la tècnica de construcció de pedra en sec com a Bé d’Interès Cultural Immaterial pel Govern de les Illes Balears el 2017 i la inclusió a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO dels coneixements i les tècniques de l’art de construir en pedra en sec el 2018 (clic).
Posteriorment es desenvoluparen altres cursos de formació ocupacional: escoles taller, cases d’oficis i tallers d’ocupació, que combinaven l’ensenyança teòrica amb el treball real, amb un gran èxit pel que fa a la inserció laboral dels alumnes. Una part important de l’aprenentatge se centrava en la recuperació de la xarxa viària, especialment de camins d’alt valor com el Camí des Correu, el Barranc de Biniaraix o les Voltes des Galileu, en els quals es va actuar també gràcies al finançament destinat a combatre l’atur.
Conscient de la importància del patrimoni de pedra en sec i del seu elevat potencial, el Consell de Mallorca creà la Unitat de Pedra en Sec i Senderisme i les brigades de margers, a partir en gran part del personal format per la mateixa institució, tot dintre del Departament de Medi Ambient. Aquesta estructura ha permès treballar en la restauració de més de cinquanta camins i altres elements com puguin ser barraques de carboner, marjades, fonts o cases de neu, com s’anomenen a Mallorca les instal·lacions destinades a la recollida i conservació d’aquest element per al seu ús medicinal.
A partir d’aquest patrimoni recuperat es varen crear diverses rutes senderistes i va veure llum el projecte estrella del Consell de Mallorca en l’àmbit del senderisme: la Ruta de Pedra en Sec (clic), un itinerari que recorre la Serra de Tramuntana, que uneix la major part dels nuclis habitats, i que quan estigui finalitzat tindrà més de 300 kilòmetres. Aquest itinerari té com a un dels seus principals objectius potenciar el desenvolupament local sostenible de petits pobles que varen quedar al marge del procés turístic, però sobretot el de contribuir a la protecció i conservació dels camins que en formen part, així com del patrimoni històric i etnològic associat.
 |
 |
Fotos: Dept. Medi Ambient del Consell de Mallorca
Tanmateix, aquesta posada en valor de l’ofici i la tècnica, la recuperació del patrimoni i les accions de desenvolupament local associades toparen amb la necessitat de comptar amb un reconeixement oficial dels professionals i, més concretament, d’un certificat de professionalitat de constructor de pedra en sec per tal de poder continuar desenvolupant accions formatives, imprescindible per comptar amb el necessari personal especialitzat.
Per aquest motiu, el 2010 el Consell de Mallorca sol·licità la creació de l’especialitat formativa de constructor de pedra en sec – marger, que es va incloure provisionalment el gener de 2011 en el Fitxer d’Especialitats Formatives que gestiona el Servei Públic d’Ocupació Estatal, inclòs a la família d’Indústries Extractives.
Aprofitant aquesta especialitat, el Consell de Mallorca va aconseguir reiniciar les tasques de formació el 2019, amb la inclusió d’un mòdul de “marger” en un projecte que combina la formació teòrica d’activitats auxiliars forestals i de construcció de pedra en sec, amb treball pràctic a la finca pública de Son Amer, entorn del refugi de muntanya del mateix nom (un dels més emblemàtics de la Serra de Tramuntana) i de la Ruta de Pedra en Sec.
Paral·lelament, el Consell de Mallorca sol·licità el 2013 la creació de la qualificació professional de constructor de pedra en sec i la seva inclusió en el sistema nacional de qualificacions i formació professional, gestionat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional, que ordena les qualificacions que són susceptibles de reconeixement i acreditació. Aquesta qualificació és la base per elaborar l’oferta formativa, els títols de formació professional, els certificats de professionalitat i és el referent per a l’avaluació i l’acreditació de les competències professionals adquirides per l’experiència laboral i els aprenentatges no formals. És, per tant, una eina bàsica i necessària per a la definitiva posada en marxa de l’Escola de Margers, que va deixar de funcionar quan fa uns anys només es podien realitzar cursos que conduïssin a una titulació oficial.
Finalment el desembre de 2020 es va aprovar la inclusió de la qualificació professional a l’esmentat catàleg i el govern Balear va obrir la primera convocatòria, que té àmbit estatal, per a l’acreditació de les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació (clic) i s’hi estan adherint aquells professionals que poden demostrar els seus coneixements per tal d’obtenir la certificació professional.
Aquest primer pas esta permetent el reconeixement dels professionals que treballen des de fa anys i facilitarà la seva contractació per part de les administracions. Tot i això, el procés no està acabat i, sense descartar el disseny d’un títol de formació professional, s’està treballant actualment en l’aprovació del certificat de professionalitat, que en els últims anys ha guanyat un gran protagonisme i ocupa ara mateix un paper destacat en els contractes de formació i aprenentatge i que és un requisit per dur a terme programes d’ocupació i formació.
Així, la creació d’aquest certificat és essencial per garantir la correcta transmissió de l’ofici i l’adequació de la formació als requisits del sistema productiu actual. Permetrà, a més, assolir el reconeixement definitiu de l’ofici i la consolidació del mercat de treball, alhora que facilitarà la contractació de margers per part de l’administració, que el podrà exigir per a determinades obres o llocs de treball, i reduirà els problemes d’intrusisme laboral. També i no menys important és el fet que permetrà garantir l’intercanvi i la mobilitat dels treballadors en l’àmbit estatal i europeu.
Paral·lelament a aquestes tasques molt institucionals per al ple reconeixement de la professió i la regulació definitiva de la seva formació, que consolidarà la continuïtat de l’ofici, el Departament de Medi Ambient està treballant en l’espai físic on s’ubicarà l’Escola de Margers, una vegada resolts tots els tràmits administratius. L’escola es situarà a la finca pública de Raixa, un dels espai més emblemàtics de Mallorca, on ja existeix el centre d’interpretació de la Serra de Tramuntana; on, al mateix temps que l’escola, s’obrirà un nou refugi de muntanya i per on transcorre la Ruta de Pedra en Sec.
Sens dubte haurà estat un procés molt llarg des d’aquella primera escola ocupacional de margers a Sóller, però qui millor que un excursionista per entendre que el camí és tan important com la pròpia arribada, que durant aquests 34 anys s’ha consolidat l’ofici, s’ha prestigiat i assegurat el seu futur, s’han recuperat camins d’altíssim valor patrimonial que restaven en l’oblit i s’ha obert una ruta senderista que, recorrent tota la Serra de Tramuntana al llarg de molts de kilòmetres, ha posat en valor una nova via per a conèixer el territori i els espais naturals, de forma ambientalment sostenible.
