En la frase que apareix sota la foto de capçalera d’aquest número 96 hi ha un nom, el de Bernard Ollivier, que no ens era familiar. Com se sol fer en aquests casos, quan pica la curiositat, hem acudit a Internet i hem trobat això: “Bernard Ollivier (Manche, 1938) es un periodista y escritor francés, conocido sobre todo por sus relatos de viajes, y fundador de una asociación para la reinserción de los jóvenes a través del senderismo”.
Com que ens ha interessat molt aquesta darrera part, hem continuat estirant del fil. I hem descobert que aquesta associació es diu Seuil i, ja en la seva pàgina web, hem pogut saber el seu origen, en paraules del propi Ollivier que ens han impactat força i que reproduïm traduïdes: “Quan vaig arribar a l’edat de jubilació, em vaig adonar que no tenia plans. Encara estava de dol per la pèrdua de la meva dona. En una profunda depressió, a punt del suïcidi, vaig decidir fugir… fugir camí de Compostel·la. Va ser l’any 1998. I en aquest camí va néixer la idea de Seuil, de la trobada que vaig tenir amb dos joves delinqüents belgues als quals un jutge intel·ligent havia ofert aquest tracte: caminar o presó? La felicitat d’aquests dos adolescents, l’atenció, fins i tot l’admiració que se’ls donava demostrava prou que el jutge tenia raó: el confinament no és la solució. La sensació de llibertat que ofereix l’excursionisme, la felicitat de superar-se a un mateix i sobretot les trobades que proporciona són el veritable camí cap a la resiliència, aquesta capacitat de recuperar-se d’un trauma“.
El projecte de Seuil passa, doncs, per apropar joves en dificultats, en ruptura social, a convertir-se en els actors de la seva pròpia reinserció mitjançant una caminada, amb un enfocament personalitzat, sols o acompanyats d’un adult, i sempre amb l’atenció de l’equip educatiu. En el seu web s’explica la iniciativa amb més detall, les diferents tipologies de marxa, els processos de selecció dels joves, nombrosos testimonis i algunes xifres que palesen el seu èxit.
En el nostre país, funciona una iniciativa que, no sabem si inspirada en aquesta, parteix d’uns principis similars, en aquest cas aplicada a persones amb problemes d’addiccions (clic).