“Val Bavona es uno de los valles más salvajes de los Alpes suizos. Ubicado en los confines del Ticino, se ha mantenido congelado en el siglo XVI. El valle solo está habitado en el verano y, fiel a sus raíces rústicas, se resiste a la electricidad”. Aquesta frase, un xic impactant, constitueix la introducció d’un article publicat el mes d’abril del 2022 (i no pas del 1930) en un web que gestiona el Departament d’Afers Exteriors federal. Hi hem anat a parar perquè volíem saber més d’aquesta zona, la Val Bavona, situada en el cantó suís de parla italiana, després d’haver gaudit amb la lectura d’El fons del sac, de l’escriptor Plinio Martini (1923-1979), nadiu de Cavergno, un municipi de la comarca que, per cert, avui ja no existeix (per agregació a un altre).
Per boca d’en Gori Valdi, el personatge central, coneixem, narrada en primera persona a un interlocutor desconegut i anant enrere en el temps, la dura vida quotidiana d’aquesta vall alpina durant els anys vint del segle passat, en unes condicions que ratllen la misèria, pujant i baixant el bestiar de les pastures quan toca o traslladant pesats sacs a peu fins a les cotes altes per quatre duros, en una comunitat tancada i estricta on sobresurt la figura del capellà Don Giuseppe.
No és estrany, doncs, que l’any 1928 emprengui, juntament amb el seu germà, i com van haver de fer tants altres, el camí d’Amèrica, amb la il·lusió de fer-hi fortuna. S’hi estarà disset anys, complint efectivament les expectatives, però amb una enyorança que el corrou, un enyor de la vida lenta, tranquil·la, i també pobra, que s’oposa a la d’una Califòrnia en la qual no s’integra i a la qual no entén.
Quan torna a casa, ja no troba allò que hi havia deixat (ni la malaguanyada Maddalena) i, sense cap concessió, aquest buit traspua pràcticament en totes i cadascuna de les pàgines del text.
Una novel·la trista, desesperançada, però magnífica, en un escenari alpí que també podria ser pirinenc. I és que, a vegades, els fets narrats i les imatges suggerides ens han portat a qualsevol llogarret de les nostres muntanyes i als records que hem sentit rememorar als padrins.