“¿Soc un viatger, un excursionista, un observador, un nòmada, un turista, un paisatgista, una mena de sociòleg observador de la vida quotidiana, un cronista, un flâneur-voyeur, un curiós, un esportista? Potser una mica de cada“.
Així es defineix Josep Maria Aymà, l’autor de Caminant sense fronteres, caminador de llargues distàncies, enamorat del viatjar a peu, amb una llarguíssima experiència que vol compartir amb tots els lectors en aquestes planes.
Santcugatenc, soci del Club Muntanyenc Sant Cugat, molt vinculat al món del senderisme, pare del GR-92 i el GR-11, membre destacat a la seva època del comitè de senders de la FEEC, i de moltes altres iniciatives, amb el temps lliure que dona la jubilació es marca l’objectiu de recórrer Europa de cap a cap, de nord a sud i d’est a oest. En surten dos viatges llargs, llarguíssims, extraordinaris, des del capdamunt d’Islàndia fins la punta de la bota italiana i Malta i des de Sant Petersburg fins a Catalunya. Al costat d’aquestes dues gestes, el recorregut de Barcelona a Albertville o el camí de Sant Jaume són simples preparatius, com l’ascensió al Mount Washington, als Estats Units, o la peregrinació a Shikou, al Japó.
Tot això ho explica en aquest llibre. Atenció, no és una guia d’aquestes caminades, sinó un llibre on recull l’experiència d’aquests grans viatges a peu, amb el relat de la gent que coneix, dels paisatges que recorre, dels monuments que visita, de les diferències culturals i socials dels països que camina, tot plegat farcit d’anècdotes, fets sucosos i les inevitables incidències que s’esdevenen en tot viatge.
A la darrera part ofereix als lectors tot un seguit de reflexions i pensaments dels viatges, però també d’una certa experiència vital i filosòfica, existencial i molt humana. Sota el títol És quan camino que hi veig clar apunta reflexions sobre la competició, la religió i els grans camins religiosos, la bellesa, l’esforç, sempre des de l’experiència del caminador i sota el prisma del camí.
Un llibre interessant, curiós, suggeridor, que obre moltes portes i que fa palès que els reptes només cal posar-los, preparar-los i anar-los assolint, més enllà d’edats i modes. Tothom pot fer moltes més coses de les que potser es pensa. I si ho fa caminant i resseguint camins es trobarà unes experiències que a l’autor li han omplert la vida. Aquest text és per sobre de tot un cant al camí i al caminar com a eix del viatge de la vida i de tota una filosofia vital.
Ressenya escrita ad hoc per Enric Faura, editor