Des que visc al Pallars Jussà que la volta al roc de Pessonada és una de les rutes preferides per portar als amics i familiars que venen de visita. Conté la majoria d’ingredients que fan que sigui una excursió perfecta: vistes espectaculars al llarg de tota la ruta, la proesa de fer un cim, la presència dels voltors i altres grans rapinyaires allí mateix, una mica d’aventura amb els escaligons i la conveniència de la seva durada de 2 horetes i mitja.
La ruta comença a la part alta del poble de Pessonada, on un panell informatiu indica l’inici del sender. Els primers minuts transcorren entre grans roures i alzines, per arribar de seguida a l’ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana, del segle XI, un bon lloc per a fer les primeres fotografies ja amb les vistes del pantà de Sant Antoni. El camí segueix cap a la paret del roc de Pessonada per, de manera progressiva, anar ascendint. En tot moment el camí està senyalitzat, sigui amb marques grogues a les pedres o amb fites de pedra: no hi ha pèrdua.
Habitualment, el roc de Pessonada està farcit de voltors, n’hi ha molts i són molt fàcils de veure, sobrevolant el roc o volant arran de paret. També us serà fàcil veure i escoltar les gralles de bec vermell, les quals emeten un xisclet molt característic, i, si dueu prismàtics o si les veieu de prop, veureu clarament el perquè del seu nom.
Ens anem enfilant cap amunt del roc, primer de manera molt suau i de mica en mica es va fent una mica més vertical, agafant alçada i millorant cada cop més les vistes a tota la vessant sud. A mesura que anem ascendint, tenim els voltors cada cop més a prop, fins que arriba un moment que ja no volen per sobre nostre sinó que estarem a la seva mateixa alçada. Aquí us recomano asseure-us en un lloc discret, mig amagat entre els cingles, per tal que els voltors no us vegin de lluny i així passin tranquil·lament per davant vostre gairebé a tocar. És espectacular escoltar el batec de les ales d’aquests grans ocells, veure els colors de les plomes i com duen el llarg coll recollit, sobrevolant amb lleugeresa a pocs metres per davant nostre. Els més nombrosos són els voltors comuns, però depenent de la sort, veureu algun voltor negre i, fins i tot, algun trencalòs. I, amb els prismàtics, no seria estrany que volant més amunt veieu aparèixer l’àguila daurada, la més gran i espectacular de les àguiles de casa nostra.
Al darrer tram de l’ascens al roc hi ha alguns passos equipats amb una sirga, per ajudar amb la pujada, i fins i tot uns escaligons, uns graons de ferro assegurats a la roca que permeten superar amb més facilitat dos petits trams. No us espanteu, la ruta és per a tots els públics, sempre i quan es compti amb un mínim estat de forma física.
L’arribada al capdamunt del roc és una meravella, amb les vistes als Pirineus que s’obriran al davant nostre. És un espectacle, 360 graus de paisatge. Al nord, els pics de la vall Fosca, d’Aigüestortes i dels Pirineus; a l’est, el Boumort i la serra de Carreu; al sud, Sant Corneli, els pantans de Sant Antoni i Terradets, la conca de Tremp, el Montsec, amb els talls al congost de Terradets i de Mont-rebei; i a l’oest, la vall alta de Serradell, Collegats o el Turbón, entre altres. Tindreu la sensació que l’esforç de la pujada ha valgut la pena.
D’aquí, seguint la carena direcció oest (a l’esquerra tal com hem pujat), comença el camí de baixada. Al principi per la vessant sud del cingle, poc a poc el camí ens du al lateral del barranc de Sant Martí. No hi ha pèrdua, però cal estar atents, ja que trobarem diverses traces que baixen i que, tot i conduir cap al mateix lloc, poden confondre una mica. En un moment determinat a l’esquerra trobarem una indicació, opcional, per anar a la petita ermita de Sant Joanet, construïda a la balma de la roca.
Una cop acabat el descens pel barranc, trobarem un pal indicatiu de Sant Martí de Canals, però nosaltres girarem a l’esquerra, seguint el camí d’una línia elèctrica que fa una lleu pujada. Anirem trobant marques grogues, fins arribar a un bancal d’ametllers que creuarem pel costat. D’allí agafarem una pista que ens conduirà fins a la carretera i, en pocs minuts, tornarem a estar al lloc on hem aparcat.
Una darrera recomanació, però només per a qui ja hagi fet algun cop la ruta, és veure la posta de sol des del cap de roc. Un altre espectacle, amb les tonalitats vermelloses que s’estenen per tot el cel per sobre del pantà. Ideal Instagram (no oblideu d’etiquetar-nos amb #pallarsjussa). Això sí, la baixada cal fer-la ràpidament per tal que no es faci fosc: per això millor fer-ho només qui ja en conegui bé els topalls.
